En moltes ocasions, un accident pot provocar un aturada del sistema respiratori i aquest no és capaç de fer arribar l'aire als pulmons perquè de lloc l'intercanvi de gasos entre el oxigen i el diòxid de carbnono. Al alvèol pulmonar no li arriba l'oxigen a través de la sang i, per tant, les cèl lules es queden sense aportació per als seus processos. Depenent de la situació i la persona, si passen entre 3 la 5 minuts aquesta falta d'oxigenació acabarà provocant un aturada cardíaca i conseqüentment la mort. El cervell humà és capaç de no presentar lesions en absència d'oxigenació un temps aproximat de 5-6 minuts. A partir d'aquí, comença la degeneració neuronal que dura uns 4-5 minuts més. Aquesta és una situació de mort clínica i pot ser reversible si s'aconsegueix oxigenar el cervell en aquests minuts inicials. Passat aquest temps, les cèl lules del cervell moren i això ja és irreversible. Es produeix la mort biològica o mort real de la víctima.
Les causes per la qual una persona arriba a aquest tipus de situació són molt diverses tot i que les principals són:
- Ofec
- Manca d'oxigen en el medi
- Gasos tòxics (p.ex alta concentració de monòxid de carboni, sofre,…)
- Cossos estranys en les vies aèries
- Crisi asmàtica
- Anafilaxi o altres estats de xoc
- Electrocució
- Atac del cor
- Traumatisme cranioencefàlic o al tòrax
- Pèrdua de consciència (p.ex un desmai, cop de calor,…) en què es perd el to muscular de la llengua o el coll i s'obstrueix la faringe.
- La sobredosi de drogues i certs medicaments
Protocol d'actuació recomanat davant una aturada respiratòria:
- Prevenció: S'eliminarà tot aquell perill que amenaci la víctima ia la persona que ofereix el suport o ajuda. No es deixarà mai a la víctima sola.
- Valoració de l'estat de consciència.
- Avís: S'avisarà a les persones de contacte més properes i s'activarà la cadena de socors perquè assisteixi el suport metge com més aviat millor.
- Valorar la existència d'atur respiratori. S'ha de comprovar el pols i la respiració visualment mitjançant la simple observació del moviment de la caixa toràcica i, per a major seguretat, acostem la nostra cara per notar i sentir de prop. És el víctima respira, llavors es posarà en posició de seguretat (PLS) i s'esperarà a l'arribada dels serveis d'urgències.
- Es posa a la víctima en posició de la ressuscitació cardiopulmonar o decúbit supí en una superfície el més llisa i dura possible.
- La persona que realitza el suport s'asseurà agenollat al costat de la víctima a l'altura de la clavícula.
- Es comprova l'existència de cossos estranys que puguin obturar el pas d'aire. De vegades, en accidents de circulació la víctima tenen vidres a l'interior de la boca o un altre tipus d'objecte. És convenient retirar mitjançant un moviment de ganxo amb el dit índex i sense causar el major trauma possible.
- Amb obre la via aèria mitjançant la maniobra front-mentó, controlant la columna cervical ja que en el cas que hi hagi lesió medul.lar podem agreujar la situació.
- Es torna a comprovar que la víctima no respira. Si no respira, el risc d'aturada cardio-respiratori és molt elevat. Per això, s'ha de comprovar el pols de l'artèria caròtida situat al coll.
- S'inicia el nou protocol de RCP que proporciona la ventilació artificial mitjançant aire expirat (que conté al voltant d'un 15-18% d'oxigen) i insuflat a la víctima, combinant-lo amb una sèrie de massatge toràcic.
Ara bé, per iniciar el protocol de suport vital bàsic o RCP estem davant d'aquestes situacions:
- Víctima inconscient
- No hi ha respiració
- No hi ha pols
Reanimació Cardio Pulmonar Bàsica (Protocol RCP)
Col · locada i la persona en decúbit supí (estirada cap amunt i els braços estesos al llarg del cos), es localitza el punt de compressió que està situat a la part inferior de les costelles just on s'uneixen l'estèrnum.
La persona que realitza el suport posarà les seves dits índex i cor junts al punt de compressió. Sobre aquests dos dits, es col.locarà el taló de l'altra mà en el terç inferior de l'estèrnum. Ara, el taló de la primera mà es posa sobre de la segona i s'entrellacen els dits. La persona ja està preparada per realitzar el suport.
A comprimir, s'ha de fer amb els braços rígids però sense força. La persona que socorre carregarà verticalment el pes del seu cos sobre els braços i comprimirà el punt triat.
El nou protocol de RCP estableix la següent freqüència:
30 COMPRESSIONS (inicials)
2 Insuflar
El ritme establert és de 100 compressions / minut, encara que la Associació Americana del Cor està redefinint de nou les pautes. Les 2 insuflacions o ventilacions es poden realitzar de la següent forma: una insuflació, maniobra de front-mentó i segona insuflació entri o no entri aire.
El procés d'insuflar o boca a boca requereix:
- Via aèria oberta
- Tapar el nas de la víctima amb la mà que subjecta el front perquè no s'escapi l'aire que estem aportant.
- Comprovar que el tòrax s'eleva a la insuflació
- Deixar sortir l'aire insuflat mentre es torna a inspirar per realitzar la segona insuflació.
És una PDF sobre RCP que va posar a disposició la Creu Roja Espanyola per a tots aquells interessats en aprendre aquesta tècnica de vital importància per salvar vides humanes.


Existeixen una sèrie de complicacions que es poden donar durant aquest protocol d'actuació:
1. Si la boca està ferida i la insuflació no pot donar-se correctament, ha d'emprar la tècnica boca-nas on taparem la boca amb el mentó cap amunt i insuflar pel nas.
2. És freqüent que durant la insuflació pugui entrar aire a l'estómac, el que provoca vòmits i dificultat en la reanimació. És convenient, insuflar lentament observant que el pit es va elevant a mesura que entra aire.
3. Hi pot haver cossos estranys encallats en les vies respiratòries. Si no és possible insuflar, s'ha de practicar la desobstrucció, o bé, una maniobra de Heimlich (molta cura amb l'estat del pacient. P.ex lesions medul.lars,…).
4. En les compressions poden donar-se dos tipus de fractura: estèrnum i de costelles. S'ha de corregir la postura de reanimació tot el temps per tal d'evitar mals majors.
Ja era hora!! que es posessin a publicar en forma massiva les noves directrius per a la RCP , seria bo fer èmfasi en deixar obsolets o medificar una sèrie de manuals i instructius que encara estan en ús per algunes institucions de salut, clar aquesta que una malaltia sol presentar diferències en la seva patogènia